El diccionari diu que un fanfarró és algú que es glorieja de valent, de fets o qualitats reals o suposades. Això és el que vaig pensar en llegir l’article de fa uns dies, en què l’exalcalde Bel atacava l’actual govern amb les seues formes habituals: rancúnia, ira, desesperació, demagògia, populisme i, sobretot, falta de respecte. És el mateix que a les xarxes socials insulta l’actual batlle titllant-lo d’Alcalde Fake, i el mateix que dona lliçons a tothom, com a bon saberut que es pensa ser. Però obviant part de la seua gestió, especialment aquella que amaga o que no vol recordar, no sabem si per falta de panses.
Començarem pel desastre dels Josepets. I sí, dic desastre perquè el projecte que va deixar Junts era un despropòsit en tota regla, com tot allò que es fa de pressa i corrents abans de les eleccions, perquè durant 16 anys sembla que no havien tingut prou temps per a haver-hi actuat. Bàsicament, el senyor Bel i la senyora Roigé volien enderrocar els Josepets per fer-hi un pavelló esportiu. Un pavelló, per cert, al que no volia anar-hi cap entitat. Però més enllà de l’ocurrència, els grans gestors van “oblidar” que l’edifici estava catalogat, i que abans necessitaven un permís que mai els va arribar.
I així les coses, per encabir l’edifici com fos, es va fer un nou projecte que preveia “col·locar-lo” més a dins, entre la piscina i el pati central, foradant mitja muntanya, i deixant la majoria de les naus del col·legi en runes. Una obra digna d’un faraó, amb un cost de més de 6 milions d’euros. Una piràmide que l’actual govern va haver de redimensionar, fent més petit el pavelló, per no haver d’afectar tant la muntanya, i per reduir els costos desmesurats que allò tenia. Una obra que, tot i ser ja més menuda, en licitar-se va quedar deserta perquè de les cinc empreses que es van interessar, i que van visitar el lloc per veure’l amb els seus ulls, van comprovar que allò era inviable per la complexitat tècnica. Només per accedir amb les grues, calia enderrocar la piscina i fer autèntiques giragonses per encabir, com una caixa de sabates, un pavelló desmuntant mitja muntanya.
Res a veure amb l’actual projecte, respectuós amb el col·legi, sense enderrocar-lo, que té en compte la seua protecció. Un nou projecte per al qual s’han aconseguit 1,5 milions d’euros amb una nova subvenció negociada per la senyora Lleixà, per recuperar les dos naus a tocar de la muralla com a centre de creació artística. Com també, a banda, els 1,7 milions aconseguits pel senyor Jordan per la pista d’atletisme o la feina que s’ha fet des del govern municipal per aconseguir la llei de barris que suposarà una inversió de 25 milions d’euros a la ciutat històrica.
Potser els cacics tortosins, o els que es pensen faraons, això no ho saben veure. Però cal refrescar una miqueta la memòria. A banda de deixar caure barris sencers, com el Castell i Sant Jaume, van enderrocar la piscina d’estiu de l’Estadi. Molts recordem com es va fulminar a les portes de les eleccions, per simular que començaven unes obres que, en passar les municipals, es van aturar durant anys perquè només eren fum. Un gran engany vinculat a un altre projecte faraònic: a canvi de regalar la zona blava a un grup d’empreses, es prometien dos aparcaments soterrats a les places de l’Estadi i de Mossèn Sol, que encara els esperem.
I encara estem esperant que ens expliquen com es van fer les obres de l’antiga SAMO, un autèntic exemple d’ineptitud o de mal governants. O de vius, com diem a Tortosa. No només perquè el projecte de la senyora Roigé no tenia permís d’incendis ni complia la normativa d’accessibilitat, sinó perquè les obres es van fer sense haver-se adjudicat. I això sí que és d’ineptes o d’una altra cosa més greu. Com s’explica que un dia després de la inauguració s’aprovés l’adjudicació de les obres? Algun dia, potser en seu judicial, alguns faraons o fanfarrons hauran d’explicar qui va ordenar fer unes obres sense adjudicació, amb un contracte verbal il·legal, saltant-se totes les normes de contractació pública, i a més tindre la poca vergonya d’inaugurar-les el dia límit abans de les eleccions.
També, suposem, que la memòria dels faraons a vegades és fràgil, sobretot quan està ennuvolada per la ira i s’obliden que pertanyen a una dinastia que va deixar perdre el tren a Tortosa, o que van entrar en política a colzades, mentre altres marxaven de CiU perquè donava suport al transvasament, traint tot un territori. O que van prometre una zona d’oci al Pont Roig, una altra obra faraònica, esta vegada en forma de capsa de vidre, que després de les eleccions també es va esfumar. O que havien de soterrar l’eix de l’Ebre a Ferreries amb uns túnels que no hem vist en 16 anys de governs “no ineptes”. Com tampoc se’n recorden que van ser líders en bloquejar l’autovia A-7, i per això estem com estem avui en dia, alhora que acceptaven que s’enterrés el projecte del nou hospital a Ferreries, del qual van votar en contra diverses vegades. La poca memòria dels faraons o fanfarrons també els fa oblidar que van malvendre l’empresa pública d’Aigües de Tortosa a un soci privat que ara ens demana tot el que se li deu, per no parlar de moments estel·lars com els escorcolls de la Guàrdia Civil a l’Ajuntament, pel cas de corrupció del cas Efial. Un cas vinculat a aquell del 3 %, que també va fer que la justícia els embargués la seu de CiU a Tortosa al carrer Argentina.
En pocs mesos, fanfarrons i aprenents de faraons hauran d’anar com a testimonis a declarar a l’Audiència Nacional, per explicar com rebien correus electrònics que els deien a qui havien d’adjudicar les obres. Per no parlar dels casos relacionats amb la seua “brillant”, “modèlica” i “suprema” gestió a l’hospital de la Santa Creu de Jesús, on hi ha alguns judicis pendents que alguns volen amagar, igual que també van amagar les cartes dels consellers de Salut que els advertien que mai farien el nou hospital en uns terrenys inundables.
En fi, jo que soc un senzill camiser jubilat, i tot i que l’exalcalde també m’insulta a les xarxes dient-me regidor “ressentit i delirant”, respecto qualsevol professió: infermera, professor o economista. Cito estos exemples perquè de la senyora Roigé pocs oficis es coneixen, si no fos pels càrrecs polítics que sempre ha ocupat i ara la gerència d’un ajuntament governat per un alcalde ex-PDeCAT. Però sí que tinc clares algunes coses, com la necessitat que un bon alcalde sigui honest, que respecte a tothom, que no insulti, que tingui memòria, que sigui una mica humil i que sobretot no caigui en l’estupidesa de creure’s un faraó, perquè a vegades el que acaba passant és que es retrata per si sol, esdevenint la caricatura d’un autèntic cacic, essent indigne d’algú que ha sigut alcalde de Tortosa.
